Cunit
 |
Ajuntament de Cunit |
Situació geogràfica
Cunit està situat en un paratge privilegiat de la Costa Daurada. Ben comunicat, es troba en una situació estratègica que l'acosta tant a Barcelona com a Tarragona en molt poc temps.
Els seus boscos, ubicats en els últims contraforts de la serralada Litoral, contrasten amb les seves platges extenses i daurades en forma de cales, que donen a la façana marítima de Cunit la seva peculiar fesomia. Els nens, les famílies, tothom qui vulgui gaudir d'un ambient acollidor, no massificat, hi trobarà, sens dubte, el seu lloc.
Com arribar-hi:en tren per la línia de Barcelona a Sant Vicenç de Calders (per la costa), o bé en cotxe, per la carretera C-31 o per l'autopista C-32 (sortida Cunit-Cubelles).
Història
Cunit té els seus orígens en l'època prehistòrica; la presència d'uns vestigis a l'avenc de Sant Antoni revelen que, 3700 anys aC, el municipi podria haver estat un poblat de cabanes. També s'hi han trobat diversos assentaments de la tribu ibèrica dels cossetans, amb nombroses restes de ceràmica.
La primera referència escrita de Cunit, la trobem en un document de l'any 991.
Durant gairebé tota l'edat mitjana, el terme de Cunit consta sota la jurisdicció del Castell de Cubelles.
En tot el segle XV no es troben notícies del Castell ni de la Quadra de Cunit, a causa de la gran epidèmia de pesta negra, que va provocar una gran mortaldat entre els seus habitants.
L'any 1805 Cunit es va separar administrativament de Cubelles.
Cal destacar que durant el segle XIX, al Penedès, hi hagué un augment més que notable de la superfície plantada de vinya. Cunit ocupava el primer lloc, molt per davant del Vendrell i altres municipis, amb un 33% del total.
Uns documents de principis del segle XX indiquen que el Castell de Cunit, molt malmès, va ser restaurat i convertit en casa pairal.
Llocs d'interès
La façana marítima: una platja sorrenca que recorre el terme municipal de punta a punta, presidida per uns espigons perpendiculars que redueixen les onades que arriben a les platges i les protegeixen dels temporals.
El nucli antic: hi destaca l'església parroquial de Sant Cristòfol, amb un absis romànic de tres cossos que data del segle XII.
El jaciment ibèric Fondo d'en Roig: data del segle IV aC.
L'Avenc de Sant Antoni: petita cova situada a la zona muntanyosa del municipi.
Més d'una desena de masies: constitueixen tot un conjunt d'estils, formes i usos ben diferents. Repartides per tot el terme municipal, destaquen Cal Pla, Sant Antoni, Vilaseca i Puig de Tiula.
Festes i costums
- Ateses les característiques del municipi, eminentment turístic, Cunit compta amb un ampli ventall d'actes festius, lúdics, culturals i esportius.
- Festa major: se celebra el segon diumenge de juliol, en honor a Sant Cristòfol, el seu patró.
- Festa major d'hivern: s'escau el 20 de gener, amb motiu de Sant Sebastià.
- Carnaval: amb una gran rua de carrosses i comparses, que han aconseguit una participació multitudinària.
- Xatonada Popular: el primer diumenge de març.
- Festival de Música: durant els caps de setmana de juliol i agost.
Activitat econòmica
El sector terciari és el que ocupa majoritàriament la població, amb algun reducte d'activitat agrària com a herència d'un passat eminentment agrícola, en el qual predominaven els conreus de cereals, fruiters, vinyes, oliveres i garrofers, mentre que el conreu de l'horta estava molt limitat a la rodalia del nucli rural, actualment urbanitzat.
L'activitat comercial i de serveis està molt lligada a la principal font de riquesa de Cunit: el turisme.
Des de l'any 1970, cada dijous al matí hi té lloc el seu mercat setmanal.
Imatges
|
Esglesia |
Poblat ibèric |
Una de les masies |
||
|
|
|
|
||
|
|
|
|
||
|
|
|
|
||
|
|
|
|
Masia 
Arbre emblemàtic 
Passeig marítim 
Platja 
Platja 
Foto curiosa 
Platja 
Canó 
Escultura porc de Hammelbach 
Església de Sant Cristòfol 
Masia 
Detall 